divendres, 10 de febrer de 2012

Tomato Assassin III: Tomato Assassin 3

“Ara, desperta fill meu!”. Finalment, arriba una de les peces més fonamentals de la Sèrie Clàssica, l’episodi clau que connecta la història d’en Tomato i en Banana.



Durant el desenvolupament de TA III i TA VIII, vaig decidir que aquest episodi, havia d’acabar-se abans de l’enfrontament d’en Banana amb en Cyber Carrot. Encara que en un principi tenia previst estrenar TA VIII i avançar una mica més la historia, era preferible que l’argument de la sèrie estigués ben lligat, per poder avançar amb coherència.

Ara es pot seguir tota la sèrie des del començament i és molt satisfactori poder veure tots els episodis des del principi.

A TA III, és on podeu veure més tributs a les Animacions del ’94 (inclòs al Trailer de Tomato Ninja). De fet, també vaig tornar a interpretar expressament el cuc que s’enfrontava a en Tomato a l’inici de Tomato Ninja, però aquest cop, dins d’una unitat de combat.



La aparició de l’Atom Assassin no estava previst, tant sols havia de sortir la línea de diàleg que obre aquest blog. Però degut a la bona acollida que va rebre, he aprofitat per donar-li el protagonisme que es mereixia. Així es tanca més acuradament el cercle pare/fill, amb la tercera part de la sèrie.

L’episodi no deixa de ser una actualització de Tomato Ninja’94. Però igual que va succeir amb TA IV: Banana Assassin, es un episodi ple de novetats com la meditació d’en Tomato i l’aparició de l’Atom, l’Illa de la Foscor i el retorn dels cucs interpretats pel Demis i l’Israel, la fosca aparició d’en Cyber Carrot i el revelador diàleg d’en Tomato amb el seu antic amic.



En definitiva, crec que les tres primeres parts donen un bon inici a la sèrie, reforça els personatges i la seva història. Ara, toca l’espera’t desenllaç d’en Banana i en Cyber Carrot!

Com sempre, agrair a tothom que ha col·laborat amb la sèrie com l’Israel Alonso, en Demis (des de Puerto Natales, Chile), un fantàstic Sergi Ruiz, al meu pare per una col·laboració antològica i a la veu immortal per excel·lència, l’Albert Manzanares.

To be continued!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Molt bon capítol Jaume i genials els gags finals! M'he rigut una bona estona! Ara a esperar la pròxima!!!